Pràctiques

Pràctica 7; Creació d'un negoci a la Xarxa

Nom de l’empresa: La casa en orden

Domini: www.lacasaenorden.com

Activitat professional: Gestionar personalitzadament tots els serveis que tinguin una relació amb la casa.

Presència a la Xarxa: A través d’una pàgina web

Personal treballador: En un principi nosaltres faríem totes les gestions. Si posteriorment és necessari contractar algun altre treballador perquè la nostra empresa té èxit doncs es faria.

Manera de finançar-lo: Les empreses que vulguin estar en la nostra base de dades haurà de pagar una quota mensual que seria de 6 € pels particulars i de 60 € pe les empreses.

Despeses mínimes inicials: El material (ordinador, impressora…), la connexió ADSL, el domini, l’espai web.

Patrocini o subvencions: En un principi es demanarien les possibles subvencions que poden donar les institucions públiques. Els patrocinadors no estan en ment per un començament encara que no tanquem la porta a un futur.

Descripció i informació relacionada amb altres idees similars (enllaços i explicació del seu negoci i diferències amb el vostre): L’empresa o persona que treballin en feines relacionades amb la casa trobaran a la nostra pàgina web un lloc especialitzat en demandes de treball d’aquest tipus i omplen un formulari per tal de constar a la nostra base de dades. Les persones que tinguin la necessitat de solucionar algun problema relacionat amb la casa a la nostra web trobaran les necessitats cobertes; omplen un formulari explicant quina mena de necessitat volen cobrir. Posteriorment nosaltres busquem l’empresa i la dirigim a la persona que necessita solucionar el problema. Quan la feina s’ha fet els client poden enviar (voluntari) un informe de la feina. Així s’estableix una jerarquia per part dels clients i que nosaltres tindrem en compte en el moment de fer una altra recomanació. Les feines que oferim van des de senyores de fer feina, cangurs, professors particulars, fontaners, lampistes, jardiners...
A diferència de les altres pàgines web d’ofertes de treball com són www.laboris.net i www.select.es és que nosaltres estem especialitzats en coses de la casa; una altra diferència és que a la nostra empresa es fa un seguiment de la feina feta per les empreses que nosaltres hem recomanat.

Pràctica 2 - Article sorbe les eleccions

OPINIÓ VIRTUAL POL BARDOLET

Bush, un enemic per batre o un aliat per consolidar

La opinió dels internautes planteja clarament les dues cares d’una moneda d’un sol protagonista

Just a la cantonada de les eleccions per la presidència dels EEUU les intencions de vot estan més igualades que mai, amb lleugeres avantatges insignificants i temporals per un i altre candidat.
Des de la xarxa, i intentant buscar la informació més pura i menys contaminada, el repartiment dels vots és bastant similar al de la “vida real”, però la sensació de sinceritat i credibilitats dels diferents arguments que justifiquen la tria és molt més convincent. Un cop més, s’intenten desxifrar les vertaderes intencions dels polítics i elaborar un discurs certament més interessant que als que estem acostumats. I és que la política és com un iceberg, només en veiem la punta.
En aquesta ocasió dons, sembla ser que qui agafa la paella pel mànec és George W. Bush. John Kerry, per altra banda, dóna la sensació que és simplement la oposició de torn, l’alternativa que presenten aquestes eleccions del 2 de novembre on, surtin victoriosos els demòcrates o els republicans, serà difícil fer ombra al poder i plans de Bush.
I a partir d’aquí, la finalitat d’aquestes eleccions encara és més fàcil que la que hi havia fins ara ja que només hem de parar atenció als discursos d’un candidat, altrament dit, “to Bush or not to Bush”.
Aquests són segurament els col•lectius d’opinions més majoritaris que es troben a la xarxa, que conformen finalment la esmentada igualtat, l’equilibri (real o fictici) entre un candidat i altre.

Meravellats pel poder de Bush
Bush ha aconseguit els seus propòsits, ara controla la distribució del petroli i ara ja té el que volia. Al darrera seu, hi han també les persones amb més poder i més influents del món. Es tracta d’un grup complex, integrat per intel•lectuals i polítics, que supera de manera sobrada la missió que tenien d’entrada. Alguns ho descriuen com un moviment que “va penetrar la cultura des de tots els nivells des de l’acadèmia fins al pentàgon”. D’altres com els “ideòlegs de l’imperi”.

Voluntat incansable per contradir la resta
Són molts els que, casi inconscientment, farien el que fos necessari per mantenir la singularitat dels EEUU. La gran influencia del país i el lideratge vers la resta és una tasca que només Bush durà a terme. Rebuig total de les propostes europees, que tendeixen a beneficiar Kerry per les possibles millores internacionals.

Les eleccions són inútils; manipulació absoluta
Per una banda les campanyes electorals que estem vivint aquests dies són segurament les més dures. Per influenciar en el vot de cada ciutadà, intervenen en campanya des dels dibuixos animats infantils fins a Bruce Springsteen, passant per tot tipus de institucions diverses i grups religiosos. Per tant és molt possible que a l’hora de anar a votar haguem perdut gran part de la nostra subjectivitat.
Per altra banda, la manipulació il•legal i les diferents veus que ja van ser presents en les passades eleccions del 2000 entre Bush i Al Gore també porten un estat general de escepticisme, dubte i frustració.

A aquestes altures, ja és igual
Visió del present bastant marcada per la política del terror implantada per Bush i la guerra innecessària que va iniciar i encara no ha acabat. Ja està tot tan lligat que el canvi no serà d’un dia per l’altre. Els que s’han guanyat el poder (els diners), el seguiran tenint, els rics seran cada cop més rics i els pobres cada cop més pobres.

No fear = No Bush
Una vessant més lluitadora i emprenedora de la visió anterior, aquesta vegada buscant solucions. Creuen que s’ha de combatre immediatament el pànic que Bush està estenent pel seu país i contrarestar el que s’intenta imposar des del govern; els hipotètics atacs enemics, xifres multimilionàries per invertir en seguretat i eradicar amenaces.

Paral•lelisme 14-M
Els joves també hi tenen molt a dir, i, igual com va passar a Espanya en les darreres eleccions molta gent que no hagués anat a votar es mobilitzarà i donarà suport a John Kerry. Tot plegat arrel de les manifestacions varies en contra de Bush, i també la forta influència per part de directors com Michael Moore que critiquen la seva política. Per exemple, a Ohio, els republicans han augmentat la seva inscripció electoral en un 25%, mentre que els demòcrates ho han fet en un 250%. La oposició a la guerra de Irak i a la política de Bush sobre els drets de la dona semblen ser les motivacions principals.



I bé, segons els experts la presidència es decidirà per uns pocs milers de vots. Per un cantó una mena de corrent que insisteix en pensar que Bush ha de seguir sent el president i acabar ell mateix la feina que ha començat, i per l’altre els que pensen que Bush = malson i Kerry = esperança.

Per acabar proposaria una última reflexió, i és que certament tenim molt poca memòria. Tan en aquestes com en moltes altres eleccions, ens guiem únicament pels últims mesos de mandat del govern en qüestió. Un bon exemple són els famosos debats televisats que han protagonitzat últimament Bush i Kerry, on la intenció de vot variava debat rere debat. Els següents quatre anys de govern d’un país s’han de decidir segons uns últims minuts de discurs en públic? I en el cas d’espanya, la tria del president depèn de l’autoria dels atemptats de la última setmana electoral? Suposo que qui controla aquests temes ho sap millor que nosaltres.

Webs i fòrums consultats:

http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=251368

http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=251347

http://www.opinionpublica.net/resultados.php?cat_comp=si&action=results®istro=si&poll_ident=2250

http://www.usatoday.com/news/politicselections/nation/polls/usatodaypolls.htm

http://www.redcaribe.com/comun/foros/forum.asp?FORUM_ID=40

http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=251202

http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=250443

http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=247619

Pràctica 3; Crítica Literària

1 - Fitxa tècnica:

Títol: Encara no som humans.
Autors: Eudald Carbonell i Robert Sala
Gènere: Assaig.
Idioma: Català. També traduït al castellà
Any de publicació: 2002
Lloc de publicació: Barcelona
Editorial: Editorial Empúries, s.l.
Nº Pàgines: 181
Preu: 12,65 Euros.
ISBN: 84-7596-874-0

2 - Crítica:

“Encara no som humans” mostra la tesi d’un catedràtic i un professor de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili sobre el nostre estat actual i el de les nostres civilitzacions. I la realitat que ens presenten està força lluny de la que ens pensem, ja que segons Eudald Carbonell i Robert Sala encara ens falta molt per ser el que fa molt temps que pensem que som. Diuen que és necessària una resocialització, humanització i reorganització en tots els aspectes (des del sexe, la religió i la ciència fins a la manera de vestir), i només així aconseguirem sobrepassar el llindar que ens farà definitivament diferents de la resta de primats i altres espècies animals. Veuen, per tant, la nostra societat molt poc organitzada, precipitada, inconscient, immadura, inexperta, poc respectuosa, abusiva, excessivament tancada i finalment orgullosa de ser el que no és.

Bé, a “grosso modo” la meva crítica aniria encaminada cap a enfocar aquest tema des d’un altre punt de vista. Jo penso que no és que encara no siguem humans, sinó que això (ser humans) és l’únic que hem sigut sempre.

Ser humà no crec que tingui a veure amb ser respectuós, sociable, organitzat... (i el contrari de tots els adjectius que qualificaven la societat d’ “Encara no som humans”), sinó que crec que té més a veure amb transformar el món, crear, adaptar-se, la capacitat de crear instruments i superar malalties, i en general totes les estratègies que van més enllà del que és natural. Tot això la lectura també ho té en compte, però ho considera bàsicament com un camí, un lloc de pas que ens porta cap a ser humans.

Lligat amb el que jo considero que és ser humà, hi ha l’error. Tota creació i tot acte humà, ja que intenta anar una mica més enllà que les fites establertes per la naturalesa, està inevitablement exposat a fallar, a fer les coses mal fetes, a equivocar-se i tornar a començar. Això, i només això, és el que jo crec que ens fa humans, el dret a l’error i l’error en sí és el que ens diferencia de la resta. Tots els actes que “Encara no son humans” refusa i proposa solucions per corregir-los són els actes més propis de l’ésser humà. No crec que calgui esperar que es compleixin tota una colla de bones propostes per poder posar-nos l’etiqueta d’ “humans”.

Altrament dit: No és humà qui s’equivoca? No és l’home l’únic animal que cau dues vegades amb la mateixa pedra? És una manera d’enfocar el tema que els autors no tenen massa en compte, entre d’altres coses perquè així el mateix títol ja no seria vàlid ,i penso que és molt més justificable que la seva visió.

Per altra banda veig tots els canvis que proposen (socialització integral, organització complerta...) com una utopia. No són ni poden ser viables. Avui en dia vivim en una societat molt complexa, on conviuen multitud de grups i subgrup d’aparences, actituds, opinions, caràcters... i crec que seria impossible intentar guiar tota la humanitat cap a una sol objectiu, per molt bones que siguin les intencions.

“Encara no som humans” diu també que s’ha de deixar de banda tot el que és genuïnament animal. Què ens quedaria llavors? Igual que no tot el que fem és per instint i supervivència, no tot pot ser a partir de comportaments racionals. Ha d’estar equilibrat, s’ha de trobar un punt on els dos “modus vivendi” siguin complementaris, i a partir d’aquí que cadascú agafi més del que li convingui. Jo proposaria una visió més conformista, si estem així és perquè en cada moment que hi ha hagut l’oportunitat de triar ho hem agafat com la millor opció.

L’autor de “encara no som humans” proposa la diferenciació entre selecció natural, que és tot el que tenim i fem per “naturalesa animal”, i la selecció tècnica, que són tot el conjunt de transformacions que nosaltres, com a homínids intel•ligents que som, hem sigut capaços de dur a terme. Tot lo “més enllà” que hem arribat. Dons bé, qui assegura que la selecció tècnica no forma part de la selecció natural? Potser els humans ja estem predestinats a actuar com actuem i som simplement una variant dels animals. Com n’hi ha que tenen visió nocturna, d’altres molt bon olfacte, uns neden i els altres saben volar, dons nosaltres som més intel•ligents que la resta i hem evolucionat a partir d’aquí.

Traient una mica alguns apartats de la lectura del seu context, i certament buscant algun punt positiu, crec que es descriu de manera molt adequada i entenedora l’evolució de l’ésser humà en aspectes varis, en la manera de vestir, en la sexologia, la comunicació etc.

I en aquest apartat de la comunicació, que és segurament la part que més té a veure amb el que ens interessa (societat de la informació), l’autor mostra el llenguatge com una de les nostres adaptacions que més ens humanitzen, que fins aquí hi estic d’acord. Amb el que no n’estic del tot convençut és que “la connexió i la comunicació a escala planetària fan mol més eficient l’organització humana i creen formes de relació més horitzontals/.../ tot ens situa més a prop de la humanització”, crec que en el fons les comunicacions a escala planetària ens ajuden a ser una mica més lliures, però humanitzar-nos penso que no perquè la llibertat pot portar fàcilment a actituds antisocials i “anti-sistema”. No és tot tan fàcil.


Durant l’ampli recorregut històric que Eudald Carbonell i Robert sala fan per l’evolució de l’home, ens parlen també dels descobriments i invents més significatius. Entre ells, el foc, i trobo molt encertada la comparació que en fa amb la televisió d’avui dia. La televisió és també un punt de reunió i de tranquil•litat, transmet de diferents formes la tradició cultural i incorpora l’esperit de pertinença al grup. I en el cas de la Xarxa dons passa el mateix, totes aquestes relacions hi segueixen sent. Tots els punts que he dit que tenien el foc i la televisió també els té Internet, l’única diferència seria la distància. I la distància, virtualment no existeix, per tant és com si tots fóssim una gran família (al voltant del foc).

Pel que fa a la documentació utilitzada per escriure el llibre, també recomanada per part dels autors per ampliar alguns apartats de la informació, crec que és molt interessant. Hi ha moltes citacions d’altres autors sobre temes relacionats amb el tractat, (algunes més que d’altres) i això constitueix un punt molt favorable. A l’inici de cada capítol trobem un petit text d’un escriptor o pensador reconegut.

Seguint amb el tema documentació, trobo excessiu el nombre de referències històriques que la lectura conté. Per estudiar cada aspecte de la vida humana es remunten fins a l’aparició dels primers homínids i de l’aspecte en qüestió. Estic d’acord en què és un llibre que parla i ha de parlar de l’evolució i és necessari en aquest sentit parlar del passat, però també crec que la vocació del llibre és clarament la de mostrar l’estat actual de la “nostra espècie”. És per això que no considero oportú començar la majoria de capítols des del principi de la llarga evolució.

I en definitiva, aquesta és una lectura invita constantment i inevitablement a reflexionar sobre l’estat de l’ésser humà en aquest planeta, i malgrat el tema pot interessar més o menys al lector, segur que ens és molt útil i ens pot ajudar a entendre moltes qüestions tant de dins com de fora del llibre.

Pràctica 4; Assistència a una taula rodona sobre periodisme digital

El periodisme digital participatiu

El passat dimecres 27 d’octubre, es va dur a terme a l’Aula Magna de la Universitat de Vic una taula rodona sobre el periodisme digital participatiu. Diferents personalitats del tema en qüestió van ser presents per plantejar de primera mà la situació de transició que s’està vivint avui en dia en el periodisme. No es van mullar massa en quant a preveure què ens prepara el futur però si que vam poder saber quina és la realitat sobre els canvis en el periodisme que ha aportat Internet.

Carlos Scolari, com a responsable del departament de comunicació de la UVic, va ser l’encarregat de moderar la xerrada.

Sílvia Llombart: Directora del diari electrònic lamalla.net

La seva intervenció va ser la primera i ens va parlar de la importància de la interacció entre el redactor i el lector. En el seu diari, ja tenen una persona que es dedica exclusivament a filtrar les informacions dels lectors.
“És molt important tenir en compte aquesta interactivitat, s’ha de saber donar una resposta a les intervencions dels lectors i permetre la personalització del diari per part de cada usuari”
Per altra banda, Llombart va parlar de l’alt nivell d’exigència que comporta la participació del lectors i va plantejar com hauria de ser la personalització del diari, si mixta o total.

José Luis Orihuela: Professor de la Universitat de Navarra, especialista en Weblogs.

Orihuela va parlar del cas més a nivell de reflexió, exposant dins el temps de què disposava (10 minuts inicials per cap), una mica els “pros i contres” de la situació que Internet ha portat i el nou paper que juguen els professionals.
“Que le pasa al periodismo cuando cada lector es un escriptor?” “Los medios somos nosotros, la buena y mala noticia es que todos podemos publicar”

Eva Domínguez: corresponsal de La Vanguardia Digital

Eva va dir que veu el “periodisme participatiu” només com una etiqueta, no es tracta de periodisme. Pensa que és un fenomen, un nou paradigma que ens porta a una nova era. Ara els mitjans ja no estan sols, vulguin o no vulguin la participació dels lectors els afecta i els canvia.
Alguns (dels mitjans), tendeixen a aparcar aquesta participació, en canvi d’altres hi veuen més possibilitats i publiquen (amb filtres) la informació proporcionada pel lector.

Karma Peiró: Professora de ‘Periodisme digital’ de la UVic.

La darrera intervenció de la taula rodona abans de les preguntes va ser la de Karma Peiró, que va parlar del caos informatiu que es pot derivar de les noves tecnologies.
Avui en dia, qualsevol pot disposar de connexió a la xarxa i amb uns mínims coneixements publicar el que li vingui de gust. Els mitjans no controlen les possibilitats que Internet ofereix i és fàcil ser víctimes del “terrorisme informatiu”. No hi ha cap mena de censura i sovint és difícil determinar la veracitat de la informació.
És, per tant, convenient que els mitjans canviïn a seva política i que no intentin evitar l’inevitable.

Preguntes del públic assistent:

Havent finalitzat les intervencions dels quatre invitats, va arribar el torn del públic, que eren majoritàriament estudiants. Això és un resum de les preguntes.

- La feina d’un periodista en un futur pot ser exclusivament la de verificar/filtrar les informacions dels lectors?
Respostes:
- En part ja és així, hi ha molts periodistes que s’hi dediquen.
- S’ha de construir comunitat, educar. Els lectors també ho haurien de fer
- Com més informació hi ha, més falta el perfil d’un professional. Per analitzat, gestionar, contrastar... la informació

- Algunes hipòtesis del futur del tema?
Respostes:
- El futur és incert
- Ara la informació la rebem de manera lineal, més endavant la rebrem de manera hipertextual, rebrem informació d’un conjunt de xarxes.

- Els mitjans seran complementaris o substitutius?
Resposta:
- Seran complementaris, evolucionaran i conviuran junts.

- Quan arribarà el llenguatge multimedia en els mitjans grans?
Resposta:
- Mica en mica es va fent camí, però encara falta molta infrastructura.

- Com es gestiona la evolució temps/espai online?
Resposta:
- El temps real marca les actualitzacions, es miren les audiències i s’intenta ser el primer.

Pràctica 1 - Recerca d'informació

En aquesta pràctica es tractava de comprovar la veracitat de l'informe "Se cayó el Sistema"(que trobarem sencer en aquesta direcció http://alainet.org/publica/cmsi/ ), tot buscant a la xarxa gran part dels organismes i esdeveniments que cita.

Aquí teniu els enllaços

Se cayó el sistema:
http://alainet.org/enredos-si.pdf
http://es.oneworld.net/article/archive/1214/220
http://es.oneworld.net/external/?url=http%3A%2F%2Falainet.org%2Fpublica%2Fcmsi%2F

Sally Burch
http://funredes.org/mistica/castellano/emec/participantes/paginas/burch.html
http://www.revistafuturos.info/autores/burch.htm

Osvaldo León
http://www.memoria.com.mx/168/leon.htm
www.redvoltaire.net/autor627.html

Eduardo Tamayo
http://es.wikipedia.org/wiki/Eduardo_Tamayo
http://www.redvoltaire.net/autor176.html

Cumbre mundial sobre la sociedad de la información
www.itu.int/wsis/index-es.html
www.itu.int/wsis/basic/about-es.html
www.wsis2005.org/wsis/indexa03.htm
http://lac.derechos.apc.org/wsis/ - 23k - 29 Sep 2004

UNESCO
www. unesco cat.org
www.unesco.org

Unión internacional de telecomunicaciones
www.cnc.gov.ar/formularios/pdf/cr155_ww9-es.pdf
http://www.itu.int/home/index-es.html

Armand Mattelart
www.rnw.nl/informarn/html/ esp_sociedad_e_informacion_mat.html
http://www.inisoc.org/mattelar.htm
(no he trobat pàgina personal)

American telegraph and telephone (ATT)
http://165.29.91.7/classes/humanities/amstud/97-98/telecom/telephone_and_telegraph.htm
http://www.att.com/history/milestones.html

Organización mundial del comercio (OMC)
http://www.citizen.org/trade/espanol/omc/index.cfm
http://www.comex.go.cr/negociaciones/omc/default.htm

La fusión de América On Line (AOL)
http://www.el-mundo.es/noticias/2000/1/10/economia/947501917.html
http://www.expansiondirecto.com/informes/empresas/aoltime/

Los siete paises mas industrializados (G7)
www.expansion.es/edicion/noticia/0,2458,538248,00.html
www.el-mundo.es/nuevaeconomia/2004/208/1076338035.html

National Information Infrastructure
http://www.it-cenit.org.ar/Links/LinksGralIT#IT

Carta de la sociedad global de la información
http://members.fortunecity.com/adbaorg/g8.htm
http://www-pagines.fib.upc.es/~si/treballs-SI2001/d6523959/documents/cartaokinawa.htm

Grupo de Expertos en el Acceso a las Nuevas Tecnologías (GEANT)
http://www.etcetera.com.mx/pag77ne37.asp

La irrupción del movimiento social mundial con ocación de la cumbre de la OMC en Seattle, a fines de 1999
http://habitat.aq.upm.es/boletin/n15/arfer_4.html

Informe titulado tecnología, empleo y crecimiento

Carta mundial de la comunicación

Cumbre de génova, en julio 2001
http://www.rnw.nl/informarn/html/act010723_genova.html

E-governments
http://www.electorales.com/paises/us/internet/index.asp?id=2001584

Informe 2001 del Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD)
http://www.undp.org/dpa/spanish/infoanual2001/infoanual2001.htm
http://www.pnud.org.ve/

Cumbre mundial de la sociedad de la información de Ginebra
http://lac.derechos.apc.org/wsis/
http://www.wsisgeneva2003.org/home_s.html

El congreso, de Jorge Luis Borges
http://buscabiografias.com/cgi-bin/verbio.cgi?id=896

OMC, Organización Mundial de la Propiedad intelectual, Internet Corporation for Assigned Names and Numbers
http://www.medioambiente.gov.ar/acuerdos/organismos/onu/Ompi/ompinde.htm
http://www.icann.org/
http://www.icann.org/tr/spanish.html

Movimiento altermundialista
www.espacioalternativo.org/espacio/ documentos/Del_11-S_al_15-F_y_despues.pdf

Foro social Mundial de Porto Alegre
http://www.cimac.org.mx/campanas/portoalegre2001.html

Observatorio nacional de Medios de Comunicación (Media Watch Global)
http://www.observatoire-medias.info/mot118.html

World Association for Christian Communication (WARC)
http://www.wacc.org.uk/index.php

La Agencia Latinoamericana de la Información (ALAI)
http://www.alainet.org/

Asociación Mundial de Radios Comunitarias (AMARC)
http://www.amarc.org/

Inter Press Service
http://www.ipsenespanol.net/

Foro Social Mundial 2002
http://www.attacmadrid.org/indicedin/indicedin.php?p=42

Armand Mattelart “Cómo nació el mito internet”
http://www.buson.net/consulta/diplo_mitointernet.html

Dan Schiller, “Internet, rehén del comercio”
http://www.buson.net/consulta/diplo_rehencomercio.html

Le Monde Diplomatique 2003
http://www.monde-diplomatique.es/2003/04/

He decidit posar els motius de perquè he triat unes pàgines i no unes altres aquí i de manera general per totes ja que totes les tries segueixen el mateix criteri de selecció.
L’objectiu principal en cada cas ha sigut verificar la informació proporcionada, tot buscant les fonts més fiables i el perfil de continguts més adequat.
“Se cayó el sistema” és un text que no presenta problemes, és força conegut i a molts llocs se’n fa referència. El mateix passa amb els organismes i esdeveniments que cita, han tingut un ressò mediàtic prou fort com per poder-ne trobar informació fàcilment.