Pràctica 2 - Article sorbe les eleccions
OPINIÓ VIRTUAL POL BARDOLET
Bush, un enemic per batre o un aliat per consolidar
La opinió dels internautes planteja clarament les dues cares duna moneda dun sol protagonista
Just a la cantonada de les eleccions per la presidència dels EEUU les intencions de vot estan més igualades que mai, amb lleugeres avantatges insignificants i temporals per un i altre candidat.
Des de la xarxa, i intentant buscar la informació més pura i menys contaminada, el repartiment dels vots és bastant similar al de la vida real, però la sensació de sinceritat i credibilitats dels diferents arguments que justifiquen la tria és molt més convincent. Un cop més, sintenten desxifrar les vertaderes intencions dels polítics i elaborar un discurs certament més interessant que als que estem acostumats. I és que la política és com un iceberg, només en veiem la punta.
En aquesta ocasió dons, sembla ser que qui agafa la paella pel mànec és George W. Bush. John Kerry, per altra banda, dóna la sensació que és simplement la oposició de torn, lalternativa que presenten aquestes eleccions del 2 de novembre on, surtin victoriosos els demòcrates o els republicans, serà difícil fer ombra al poder i plans de Bush.
I a partir daquí, la finalitat daquestes eleccions encara és més fàcil que la que hi havia fins ara ja que només hem de parar atenció als discursos dun candidat, altrament dit, to Bush or not to Bush.
Aquests són segurament els collectius dopinions més majoritaris que es troben a la xarxa, que conformen finalment la esmentada igualtat, lequilibri (real o fictici) entre un candidat i altre.
Meravellats pel poder de Bush
Bush ha aconseguit els seus propòsits, ara controla la distribució del petroli i ara ja té el que volia. Al darrera seu, hi han també les persones amb més poder i més influents del món. Es tracta dun grup complex, integrat per intellectuals i polítics, que supera de manera sobrada la missió que tenien dentrada. Alguns ho descriuen com un moviment que va penetrar la cultura des de tots els nivells des de lacadèmia fins al pentàgon. Daltres com els ideòlegs de limperi.
Voluntat incansable per contradir la resta
Són molts els que, casi inconscientment, farien el que fos necessari per mantenir la singularitat dels EEUU. La gran influencia del país i el lideratge vers la resta és una tasca que només Bush durà a terme. Rebuig total de les propostes europees, que tendeixen a beneficiar Kerry per les possibles millores internacionals.
Les eleccions són inútils; manipulació absoluta
Per una banda les campanyes electorals que estem vivint aquests dies són segurament les més dures. Per influenciar en el vot de cada ciutadà, intervenen en campanya des dels dibuixos animats infantils fins a Bruce Springsteen, passant per tot tipus de institucions diverses i grups religiosos. Per tant és molt possible que a lhora de anar a votar haguem perdut gran part de la nostra subjectivitat.
Per altra banda, la manipulació illegal i les diferents veus que ja van ser presents en les passades eleccions del 2000 entre Bush i Al Gore també porten un estat general de escepticisme, dubte i frustració.
A aquestes altures, ja és igual
Visió del present bastant marcada per la política del terror implantada per Bush i la guerra innecessària que va iniciar i encara no ha acabat. Ja està tot tan lligat que el canvi no serà dun dia per laltre. Els que shan guanyat el poder (els diners), el seguiran tenint, els rics seran cada cop més rics i els pobres cada cop més pobres.
No fear = No Bush
Una vessant més lluitadora i emprenedora de la visió anterior, aquesta vegada buscant solucions. Creuen que sha de combatre immediatament el pànic que Bush està estenent pel seu país i contrarestar el que sintenta imposar des del govern; els hipotètics atacs enemics, xifres multimilionàries per invertir en seguretat i eradicar amenaces.
Parallelisme 14-M
Els joves també hi tenen molt a dir, i, igual com va passar a Espanya en les darreres eleccions molta gent que no hagués anat a votar es mobilitzarà i donarà suport a John Kerry. Tot plegat arrel de les manifestacions varies en contra de Bush, i també la forta influència per part de directors com Michael Moore que critiquen la seva política. Per exemple, a Ohio, els republicans han augmentat la seva inscripció electoral en un 25%, mentre que els demòcrates ho han fet en un 250%. La oposició a la guerra de Irak i a la política de Bush sobre els drets de la dona semblen ser les motivacions principals.
I bé, segons els experts la presidència es decidirà per uns pocs milers de vots. Per un cantó una mena de corrent que insisteix en pensar que Bush ha de seguir sent el president i acabar ell mateix la feina que ha començat, i per laltre els que pensen que Bush = malson i Kerry = esperança.
Per acabar proposaria una última reflexió, i és que certament tenim molt poca memòria. Tan en aquestes com en moltes altres eleccions, ens guiem únicament pels últims mesos de mandat del govern en qüestió. Un bon exemple són els famosos debats televisats que han protagonitzat últimament Bush i Kerry, on la intenció de vot variava debat rere debat. Els següents quatre anys de govern dun país shan de decidir segons uns últims minuts de discurs en públic? I en el cas despanya, la tria del president depèn de lautoria dels atemptats de la última setmana electoral? Suposo que qui controla aquests temes ho sap millor que nosaltres.
Webs i fòrums consultats:
http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=251368
http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=251347
http://www.opinionpublica.net/resultados.php?cat_comp=si&action=results®istro=si&poll_ident=2250
http://www.usatoday.com/news/politicselections/nation/polls/usatodaypolls.htm
http://www.redcaribe.com/comun/foros/forum.asp?FORUM_ID=40
http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=251202
http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=250443
http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=247619
Bush, un enemic per batre o un aliat per consolidar
La opinió dels internautes planteja clarament les dues cares duna moneda dun sol protagonista
Just a la cantonada de les eleccions per la presidència dels EEUU les intencions de vot estan més igualades que mai, amb lleugeres avantatges insignificants i temporals per un i altre candidat.
Des de la xarxa, i intentant buscar la informació més pura i menys contaminada, el repartiment dels vots és bastant similar al de la vida real, però la sensació de sinceritat i credibilitats dels diferents arguments que justifiquen la tria és molt més convincent. Un cop més, sintenten desxifrar les vertaderes intencions dels polítics i elaborar un discurs certament més interessant que als que estem acostumats. I és que la política és com un iceberg, només en veiem la punta.
En aquesta ocasió dons, sembla ser que qui agafa la paella pel mànec és George W. Bush. John Kerry, per altra banda, dóna la sensació que és simplement la oposició de torn, lalternativa que presenten aquestes eleccions del 2 de novembre on, surtin victoriosos els demòcrates o els republicans, serà difícil fer ombra al poder i plans de Bush.
I a partir daquí, la finalitat daquestes eleccions encara és més fàcil que la que hi havia fins ara ja que només hem de parar atenció als discursos dun candidat, altrament dit, to Bush or not to Bush.
Aquests són segurament els collectius dopinions més majoritaris que es troben a la xarxa, que conformen finalment la esmentada igualtat, lequilibri (real o fictici) entre un candidat i altre.
Meravellats pel poder de Bush
Bush ha aconseguit els seus propòsits, ara controla la distribució del petroli i ara ja té el que volia. Al darrera seu, hi han també les persones amb més poder i més influents del món. Es tracta dun grup complex, integrat per intellectuals i polítics, que supera de manera sobrada la missió que tenien dentrada. Alguns ho descriuen com un moviment que va penetrar la cultura des de tots els nivells des de lacadèmia fins al pentàgon. Daltres com els ideòlegs de limperi.
Voluntat incansable per contradir la resta
Són molts els que, casi inconscientment, farien el que fos necessari per mantenir la singularitat dels EEUU. La gran influencia del país i el lideratge vers la resta és una tasca que només Bush durà a terme. Rebuig total de les propostes europees, que tendeixen a beneficiar Kerry per les possibles millores internacionals.
Les eleccions són inútils; manipulació absoluta
Per una banda les campanyes electorals que estem vivint aquests dies són segurament les més dures. Per influenciar en el vot de cada ciutadà, intervenen en campanya des dels dibuixos animats infantils fins a Bruce Springsteen, passant per tot tipus de institucions diverses i grups religiosos. Per tant és molt possible que a lhora de anar a votar haguem perdut gran part de la nostra subjectivitat.
Per altra banda, la manipulació illegal i les diferents veus que ja van ser presents en les passades eleccions del 2000 entre Bush i Al Gore també porten un estat general de escepticisme, dubte i frustració.
A aquestes altures, ja és igual
Visió del present bastant marcada per la política del terror implantada per Bush i la guerra innecessària que va iniciar i encara no ha acabat. Ja està tot tan lligat que el canvi no serà dun dia per laltre. Els que shan guanyat el poder (els diners), el seguiran tenint, els rics seran cada cop més rics i els pobres cada cop més pobres.
No fear = No Bush
Una vessant més lluitadora i emprenedora de la visió anterior, aquesta vegada buscant solucions. Creuen que sha de combatre immediatament el pànic que Bush està estenent pel seu país i contrarestar el que sintenta imposar des del govern; els hipotètics atacs enemics, xifres multimilionàries per invertir en seguretat i eradicar amenaces.
Parallelisme 14-M
Els joves també hi tenen molt a dir, i, igual com va passar a Espanya en les darreres eleccions molta gent que no hagués anat a votar es mobilitzarà i donarà suport a John Kerry. Tot plegat arrel de les manifestacions varies en contra de Bush, i també la forta influència per part de directors com Michael Moore que critiquen la seva política. Per exemple, a Ohio, els republicans han augmentat la seva inscripció electoral en un 25%, mentre que els demòcrates ho han fet en un 250%. La oposició a la guerra de Irak i a la política de Bush sobre els drets de la dona semblen ser les motivacions principals.
I bé, segons els experts la presidència es decidirà per uns pocs milers de vots. Per un cantó una mena de corrent que insisteix en pensar que Bush ha de seguir sent el president i acabar ell mateix la feina que ha començat, i per laltre els que pensen que Bush = malson i Kerry = esperança.
Per acabar proposaria una última reflexió, i és que certament tenim molt poca memòria. Tan en aquestes com en moltes altres eleccions, ens guiem únicament pels últims mesos de mandat del govern en qüestió. Un bon exemple són els famosos debats televisats que han protagonitzat últimament Bush i Kerry, on la intenció de vot variava debat rere debat. Els següents quatre anys de govern dun país shan de decidir segons uns últims minuts de discurs en públic? I en el cas despanya, la tria del president depèn de lautoria dels atemptats de la última setmana electoral? Suposo que qui controla aquests temes ho sap millor que nosaltres.
Webs i fòrums consultats:
http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=251368
http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=251347
http://www.opinionpublica.net/resultados.php?cat_comp=si&action=results®istro=si&poll_ident=2250
http://www.usatoday.com/news/politicselections/nation/polls/usatodaypolls.htm
http://www.redcaribe.com/comun/foros/forum.asp?FORUM_ID=40
http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=251202
http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=250443
http://www.iblnews.com/foros/view.php3?id=247619
0 comentarios